Anyades

En aquest apartat volem anar explicant les incidències meteorològiques de cada anyada que són la causa principal de que els vins siguin com són i que siguin diferents d’un any a l’altre; nosaltres posem el nostre esforç per adaptar-nos a les circumstàncies, no amb el desig de buscar una regularitat sinó amb el d’aprofitar la nova ocasió, que cada any ens brinda, per fer un vi diferent.

ANYADA 2000

Aquesta anyada va venir marcada per la sequera acumulada durant l’any anterior, que es va mantenir fins a finals d’estiu. Les temperatures, en comparació amb les del 1999, van anar oscil·lant d’un mes a l’altre: un mes feia més fred, el següent més calor, l’altre tornava a ser més fred, i així successivament. Malgrat la sequera L’aigua va arribar, com caiguda del cel -i mai més ben dit- , en moments puntuals en què era molt necessària. Les considerables pluges de finals d’estiu i principis de tardor van dificultar la verema que havíem començat a finals d’agost, amb raïms de molt bona qualitat, i que vam acabar a mitjans d’octubre amb alguns raïms tocats.

ANYADA 2001

Una vegada més, ha estat un anyada ben diferent de les anteriors: després d’un final de tardor i d’un hivern normal de pluges i suau de temperatures, la primavera va començar amb dues glaçades i dues calamarsades, que ho van tocar tot una mica però no van fer gaire mal; les pluges van venir molt ben distribuïdes i van ser molt profitoses; les fortes calors del mes d’agost van provocar variacions significatives en la maduració de les diferents varietats. La verema va ser de bona qualitat, i el temps ens hi va acompanyar.

ANYADA 2002

La bona saó que van deixar les pluges de la tardor i de l’hivern va contribuir a una brotada força vigorosa; un estiu pràcticament inexistent, amb poc sol, temperatures baixes i força dies de pluja, juntament amb l’aposta, poc afortunada en el temps, pels productes fitosanitaris ecològics, van provocar que es podrissin dues terceres parts de la collita; amb el terç restant, que va madurar fins al voltant d’onze graus, vàrem elaborar una mica de vi blanc i una mica de rosat; un cop fets vam decidir que fossin els vins base del primer escumós de qualitat, que des del 2004 ja elaborem anualment i amb premeditació.

ANYADA 2003

Sort n’hem tingut de la saó que les pluges de l’hivern i de la primavera havien deixat ; l’estiu amb, podríem dir, dos mesos de juliol seguits i l’agost corresponent va ser molt calorós i sec; si tenim en compte que els ceps paren la seva activitat fotosintètica entre 36 i 40 ºC entendrem que aquesta no ha estat una bona anyada; nosaltres vàrem poder regar una mica les 3 Ha. de Can Serrat i vàrem tallar, durant el virolat, al voltant d’un terç dels raïms per tal que les plantes, que van parar durant força dies, poguessin madurar els raïms no per deshidratació i concentració sinó per maduració fisiològica plena. Malgrat tot, entenem que els vins d’aquest any són petits en comparació amb els d’altres anys, el 2001 sense anar més lluny, però no deixa de sorprendre’m que amb les circumstàncies tant extremes que les vinyes han patit hagin pogut donar aquests fruits.

ANYADA 2004

Després d’una tardor i un hivern amb bones pluges i el fred pertinent, la primavera, amb un principi força plujós, va disparar les malalties criptogàmiques (el míldiu en especial), que van costar de controlar. L’anyada es presentava magnífica fins que les pedregades del 4 i el 5 d’agost van frustrar les expectatives; uns bons dies de sol i vent, i els tractaments amb productes fitosanitaris admesos per l’agricultura ecològica i alguns utilitzats per l’agricultura biodinàmica, van permetre salvar part de la collita i fins i tot tenir un parell de sorpreses molt engrescadores, malgrat que les pluges de finals d’agost i de principis de setembre ens van fer avançar una mica la verema.

ANYADA 2005

La tardor ha estat seca, l’hivern sec i fred; la sequera ha persistit durant la primavera i el principi de l’estiu, si bé un parell de bones plugetes han evitat mals majors; de totes maneres, les vinyes de Can Serrat pràcticament no l’han notada; sí, en canvi, les altres dues parcel·les Les copioses pluges de finals d’estiu no han permès grans maduracions, però, si tenim en compte que no hi ha hagut cap accident que hagi minvat la quantitat de verema i que seguim utilitzant només productes fitosanitaris admesos per l’agricultura ecològica, estem força contents. Procurem que el resultat de tot això arribi a cada ampolla.

ANYADA 2006

La tardor ha estat seca, l’hivern sec i no gaire fred; la sequera ha persistit durant la primavera i fins ben avançat l’estiu; de totes maneres, les vinyes de Can Serrat pràcticament no l’han notada; sí, en canvi, les altres dues. Les copioses pluges de finals d’estiu i la pedregada, – que sortosament, només va afectar la vinya de La Fonseca -, no han permès grans maduracions, exceptuant dues petites partides que han donat un molt bon fruit, i que confiem poder fer arribar fins a l’ampolla.

ANYADA 2007

Em penso que estem davant d’una de les millors anyades de Serrat de Montsoriu fins ara. En aquesta ocasió crec que les pluges han estat clau: per un cantó varen ocasionar petits problemes de malalties a la primavera que gràcies als tractaments no van anar més enllà; però després, acompanyant-hi un estiu amb màximes suaus i un bon contrast entre temperatures diürnes i nocturnes, van propiciar una maduració força especial; com a resultat hem veremat raïms madurs amb una relació excepcionalment equilibrada entre sucres i àcids, especialment en les varietats negres; confiem poder fer arribar aquesta harmonia fins a l’ampolla.

ANYADA 2008

Després d’una primavera força plujosa i dels petits problemes de fongs (míldiu) que vàrem tenir en fulles i flors, l’anyada ha acabat de manera molt tranquil·la, meteorològicament parlant: bon temps, una producció lleugerament reduïda, maduracions un pèl irregulars -algunes molt ràpides i algunes molt lentes- i raïms molt sans. No tinc gaire clar què pot donar de si, però em sembla que està força bé, malgrat que hem hagut de torejar el final d’algunes fermentacions. El temps en donarà la justa mesura.

ANYADA 2009

Després d’una primavera força plujosa i dels petits problemes de fongs (míldiu) que vàrem tenir en fulles i flors, l’anyada ha acabat de manera molt tranquil·la, meteorològicament parlant: bon temps, una producció lleugerament reduïda, maduracions un pèl irregulars -algunes molt ràpides i algunes molt lentes- i raïms molt Sans. No tinc gaire clar què pot donar de si, però em sembla que està força bé, malgrat que hem hagut de torejar el final d’algunes fermentacions. El temps en donarà la justa mesura.

ANYADA 2010

Per quart any consecutiu hem tingut una primavera força plujosa i relativament freda, que hem pogut trampejar prou bé. L’estiu, que ha estat calorós però sense temperatures extremes, ens ha portat a una maduració tranquil·la i homogènia, com també ho ha estat la verema que, sortosament, vàrem acabar just abans que comencessin les copioses pluges de mitjans de setembre. Esperem saber fer arribar fins a la copa el contingut d’uns raïms sans, madurs i força equilibrats.

ANYADA 2011

Per cinquè any consecutiu hem tingut una primavera plujosa; en aquesta ocasió, però, amb un inici força càlid que va avançar una mica el cicle vegetatiu. L’estiu ha començat relativament fred i sec i ha tingut un final calorós, com també ho ha estat el principi de la tardor. La verema, que finalment ha tingut lloc més o menys en les dates habituals, ha estat plàcida, amb raïms força sans i una producció considerable. Una bona pluja ja cap al final de la maduració ens ha permès de collir els últims raïms negres en molt bones condicions. Em sembla que els vins estaran força bé; com sempre el temps posarà les coses al seu lloc.